Patrimoni arquitectònic
Torre Musulmana

Torre Musulmana

Torre àrab s. XII La primera missió de la torre, en combinació amb la resta dels bastions de l'Horta, era la defensa de la capital. A més de donar refugi a la població i a l'alqueria del voltant, s'hi guardaven les joies i objectes de valor. La troben descrita al Llibre del Fets durant la conquesta cristiana de 1238, estan reforçada amb una muralla perimetral conseqüència de les guerres de Castella. Sempre ha fet funcions de presó i graner comunal.
ESGLÉSIA DE NOSTRA SRA. DELS ÀNGELS

ESGLÉSIA DE NOSTRA SRA. DELS ÀNGELS

s. XVIII Comença la seua construcció el 1750, dins del moviment neoclàssic i sota els auspicis de l'Ordre de Montesa. S'acaba el 1851. En la decoració intervingueren figures de gran renom, atribuint-se la talla de la Mare de Déu a José Cotanda. Va ser edificada al solar de l'antiga casa abadia, junt a l'església mitgeval anomenada "la vella", convivint totes dues durant dos dècades.
ANTIGA CASA CORREUS

ANTIGA CASA CORREUS

s. XVIII Una de les poques construccions neoclàssiques que ens ocupen. La simetria de la façana, l'ordre i la proporció dels buits, l'ús de la pedra en motllures, les baranes dels balcons, ràfec de coberta, tenen un gran valor com a exemple únic d'edifici neoclàssic. Es tracta d'una de les poques construccions de l'época que es conserven. La seua importància ve donada per ser la residència d'un arrendatari que representava al Comendador de l'Ordre de Montesa.
Antic Col·legi SAGRADA FAMILIA

Antic Col·legi SAGRADA FAMILIA

Es tracta d'un antic palau que conserva la volumetria i façana primitiva, amb una ornamentació senzilla. Fou manat edificar al sequer de les antigues almàsseres comunals per D. Francisco Niederleytner Zamora, propietari de l'empresa "Abonos El Toro" com a residència familiar. Al 1918 fou permutat i entrà en funcionament el Col·legi-Asil de les Monges de Sant Vicent de Paül, funcionant finalment com una escola de xiques.
CASA DE LA FONT DE LA BÀSCULA

CASA DE LA FONT DE LA BÀSCULA

Principis s. XX Feta per un notari, amb voluntat de construir un "palauet" Es tracta d'una típica casa modernista burgesa, amb decoració molt profusa i ostentosa: mascarons mitològics, decoració vegetal, garlandes, etc. Cal destacar els estucs i les formes híbrides de la barana superior. Al coronament de la barana apareixen dos atlants. Al mirador apareix una decoració de garlandes, típica del modernisme. Baix de les finestres, abunden els motius decoratius on apareixen banyes d'abundància. Ambdós costats de l'entrada apareixen caps mitològics i a la façana del c/Port cal destacar els distints mascarons decoratius.
MAGATZEM DE MORET

MAGATZEM DE MORET

s. XX Aquesta interessant casa/magatzem és una mostra d'estil secessionista, amb façana de línies rectes i parets llises, d'una forma ascendent. A la vora apareix una decoració floral, mentre que al mig del cos central ens apareix un senzill rosetó. S'ha perdut gran part de la decoració ceràmica interior.
CASA DE PERA

CASA DE PERA

Coneguda també com a La Casa de les Catarres, fou abans l'antiga fleca i tenda de La Senyoria, funcionant al Segle XIX com a Taula de Prèstecs i seu de la Sociedad Bienechora. Al seu corral s'ha trobat sobrepossat superficialment un paviment de llosetes de fang cuit d'època romana.
C/València, 4

C/València, 4

Principis s. XX Edifici construït sobre el primer hostal de Silla, ja documentat al segle XV com "hostalis plasea", al segle XVII com a "Hostal de Sant Andrés", i al segle XIX com a "Mesón de Don Juan Julián". Posteriorment, a l'hort adjacent s'acollirà el cinema d'estiu que, al 1940 encara conservaba el safareig i la sènia originals.
Plaça del Poble, 2

Plaça del Poble, 2

Conserva l'estil art noveaux, però sense la profusió decorativa d'altres façanes del poble. La façana d'un gran refinament, presenta els elements característics del modernisme, el balcó del pis principal presenta un abombament al mig. Tant el balcó com la part superior de les finestres presenten una decoració vegetal i naturista. El remat de l'edifici ha evitat el remat en línia recta, col·locant dos coronaments als extrems amb un òcul al mig de cadascú, i units els dos coronaments per mig d'una barana estreta. Antigament acollia el "piló de la carn", nom que rebia la carnisseria pública explotada en règim de monopoli. A la part deposterior existia un rodat on disposaven els estables de porgar el ramat, abans de degollar-lo; conduït per l'anomenat "camí de dins", que es correspón a l'actual Carrer dels Horts.
Plaça del Poble, 6

Plaça del Poble, 6

Principis s. XX Situada en l'entorn de la plaça, conforma conjuntament amb la resta d'edificis modernistes, una façana que cal mantenir, recuperant les plantes baixes.
Plaça del Poble, 13

Plaça del Poble, 13

Principis s.XX Situada en l'entorn de la plaça, conforma conjuntament amb la resta d'edificis modernistes, una façana que cal mantenir, recuperant les plantes baixes
Ministerio de Industria, Energía y Turismo Plan Avanza 2 Cofinanciado por el Ministerio de Industria, Energía y Turismo.
Referencia : TSI-050100-2009-0167