Yacimientos Arqueológicos
Molí Fores

Molí Fores

En la memòria del Servei d´Investigació Prehistòrica corresponent a l'any 1981, podem llegir: "Por el mismo grupo de investigadores que hemos mencionado en el apartado anterior, se giró una visita a la "Masia de Foresos", en termino de Silla, donde en 1959 apareció un fragmento de mosaico de unos 2 metros cuadrados, formado por losetas romboidales de barro cocido".
Mas Algudor

Mas Algudor

La partida de l´Algudor és una de les primeres divisions territorials rústiques que tenim documentades, junt a l´Aliaga, l´Amet i la Bega, totes elles anomenades així al segle XIII. Etimològicament deriva de Al-gudir, que en àrab significa: "xicotet estany", en clara referència a les fonts del "barranquet" que creuen la partida, alimentades per uns naixements naturals que, mitjançant un sistema d´assuts de fàbrica - encara visibles - permetien regar una cota de terreny bastant elevada respecte de l´horta.
Venta de Ferrer

Venta de Ferrer

En la carretera de Silla - Alacant N-332, en la zona coneguda com "la ratlla" delimitant els termes municipals de Silla i Sollana, es troba l'anomenada "Venta de Ferrer", un edifici que apareix documentant l´any 1823 com un mesó de carretera dels habituals per a descans dels traginers en ruta.
Torreta

Torreta

Sabem que el camí de la Torreta començava a la replaça del carrer de Sant Roc, travessant les eres fins la marjal, anomenant-se així als documents notarials del segle XVIII. No obstant, malgrat l'evidència, no sabem exactament el motiu d´aquest topònim, i més encara quan hi ha dues partides homònimes: la "torreta ampla" i la "torreta estreta".
Port

Port

Es tracta d'un conjunt format per un edifici anomenat "el motor", perquè allotja una bomba elèctrica instal·lada a principis de segle XX, que va substituir una antiga màquina a vapor, de la qual encara s'aprecia el basament exterior del fumeral. En segon lloc està l'embarcador de petits vaixells de pesca, on naix un canal amb sortida a l'Albufera, destacant les restes d'un pont llevadís de ferro. A la part dreta destaca un habitatge de dues plantes, totalment abandonat, adossat a un magatzem d'eines que confronta al sequer d´arròs pavimentat de rajola.
Alteró

Alteró

Es tracta d'un jaciment superficial localitzat als camps que voregen el camí anomenat de l'Alteró, on arran de terra s'han localitzat fragments de sigil·lata fina vermella, anses i peus de gerres olieres, tègules planes i diversa vaixella comuna d'època islàmica, a més de ceràmiques verd manganés decorades amb motius lineals i zoomòrfics, característiques dels segles XIV – XV. També s'han extret dels horts carreus que impedien créixer els tarongers. Però, la troballa més important ha estat, sense dubte,la de les diverses monedes localitzades de manera aïllada i al llarg de diferents moments pels propietaris confrontants, entre elles, un as edetà localitzat en 1959 pel Sr. Riera Gastaldo, i un "denari romà" sense més senyes, per Vicente Farinós Gimeno en 1971.
L'Alter o Mas de Baix

L'Alter o Mas de Baix

Les restes d'aquest jaciment estan situades al voltant del Mas de Baix. No s'hi aprecien estructures in situ, però a l'entrada del Mas hi ha una pedra de carreu, una basa de marbre i un bloc de pedra cilíndric. Solament s'han pogut observar una considerable concentració de restes ceràmiques molt fragmentades.
Sitges

Sitges

Es tracta de 5 sitges que tenen una relació geomètrica especial: les 4 primeres tenien una ordenació linial paral·lela a la cara est de la torre i la cinquena se situava a 90º d'aquesta alineació, confrontant-se al llenç sud de la torre. La sitja 1, de planta piriforme, presentava parets de morter i pedra, enlluïdes per ambdues cares i es fonamentava sobre dos o tres fileres de pedra travada amb morter i sota les quals el mur travessava una capa d'argila rogenca durant un metre aproximadament, sense utilitzar cap tipus d'argamassa per a la seua unió. La resta de sitges estaven parcialment assolades i no disposem d'informació sobre elles ja que no foren excavades.
La Torre

La Torre

La torre té forma de paral·lepíped rectangular de 13 metres de base i 13,75 d'alçada. Presenta dues plantes i una terrassa. L'accés a l'interior de la torre es fa per una porta situada a una altura de 4,25 metres i està flanquejada per dos carreus. La primera planta presenta una forma quasi quadrada (7,50 de costat) on es distribueixen tres galeries cobertes amb volta: la central mesura 1,35 metres i les laterals 1,50. Els murs de separació tenen un gruix de 1,50 metres. Les galeries es comuniquen mitjançant arcs de rajola de 2,50 de llum, excepte la lateral dreta que està encegada. La segona planta té la mateixa distribució que la inferior però els murs de separació són menys gruixuts. El seu sistema de construcció és de tàpia amb morter però amb un component de calç inferior. De la torre arranca un arc apuntat que pertanyia a alguna edificació adossada a la torre i que ha sigut enderrocada.
Ministerio de Industria, Energía y Turismo Plan Avanza 2 Cofinanciado por el Ministerio de Industria, Energía y Turismo.
Referencia : TSI-050100-2009-0167