Lletres Valencianes
Portada > Silla Ciudad > Porrot d'Honor > Lletres Valencianes > Ferran Torrent i Llorca (Sedaví 1951)
Ferran Torrent i Llorca (Sedaví 1951)
Ferran Torrent i Llorca (Sedaví 1951)
Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes 2010
ferran-torrent
FERRAN 01
FERRAN 003

La primer referència biografia de Ferran Torrent (Sedaví, 1951) va aparèixer en la primera publicació coescrita La gola del llop (1983). En la contraportada de la primera edició Torrent s’autopresentava, amb to irònicament premonitori, com un ‘viatjant, però se sospita que fa servir les hores de lleure per a escriure i que té la intenció d’esdevindre un professional de la literatura’. Per fortuna, el temps s’ha encarregat de desmuntar aquella utopia a cavall de la ironia i de la realitat, per la qual cosa la cabòria de ser escriptor professional no siga més que una facècia, un anacronisme afable vint-i-vuit anys després.

L’autor ha bastit un conspicu corpus literari que l’ha consolidat com un dels millors representants de la nostra literatura contemporània. La darrera obra publicada, Bulevard dels Francesos (2010), és novel•la madura que compendia els principals trets literaris, mitjançant la qual ha arribat al zenit d’una dilatada carrera. Al cor d’aquesta producció sovintegen una sèrie de temes i diàlegs latents que forgen la unitat de les setze obres publicades fins a les hores d’ara. Premis literaris, guions i cinema, obres teatrals, assajos periodístics, col•laboracions radiofòniques i flirtejos amb la política completen la tònica de les darreres tres dècades d’un escriptor amb una presència notòria als mitjans de comunicació i que ha sabut guanyar-se un públic propi.

Torrent és un escriptor de mena, guiat per la intuïció i per la realitat immediata més que no per muses barroques, fins conformar una xarxa literària d’enrònies socials i dèries personals. Format com a narrador als jesuïtes i a la plaça del poble, va assolir l’experiència necessària al món de la nit, allà on la vida bull, uns espais que van acumular el pòsit creatiu. Un dels fils del teixit literari torrentià remet a l’escepticisme i al vitalisme, leitmotiv que naix d’afrontar la realitat des de la reflexió de l’escriptura. Parlem d’una filosofia vital coherent i conseqüent que es transmet als textos, i que es resumeix amb una de les sentències més entranyables i carregades de significació de les novel·les de l’autor: ‘sigues lo que sigues en la vida, lo important és tindre cor’ (Gràcies per la propina, 1995).

Perquè es tracta d’un novel·lista atípic, una excepció en el nostre panorama literari, que no segueix corrents literaris i que manca de formació universitària a diferència dels seus companys de generació. En aquest sentit, J. F. Mira feia una laudatio de Torrent, de qui destacava la condició d’escriptor d’ofici, ‘quan n’ha acabat un [llibre], descansa uns quants mesos, pensa una nova història, es tanca a treballar, i fa una altra novel·la. Com ha de ser, com ha de fer un escriptor d’ofici, que n’hi ha tan pocs, i en aquest país, poquíssims’. En principi no tenia plantejat ser novel·lista, en canvi sí que preveia netejar sèquies, fer d’oficinista, carnisser, fuster, collidor de taronges o venedor de cromos. Amb el temps, però, s’adonà que la seua vocació era la de novel·lista. De fet, Ferran Torrent ha arribat a dir: ‘certament sóc novel·lista probablement perquè no sé fer res més. No tinc cap ofici (ni ganes). Cambrer és l’únic treball que podria haver dut a terme amb un poc de professionalitat, però no estic frustrat’.

Torrent és l’autor i la seua circumstància. Representa una veu amb accent marginal, des de l’abisme narratiu i cultural. La vida de Torrent és un llarg periple imbricat al costat dels marginats, als colors blaugrana llevantinistes i barcelonistes, al rebuig dels dogmes, i a la nostra literatura malgrat l’èxit assolit. València també és circumstància, l’ambient de l’obra realista de l’autor amb la volició de deixar palés l’antítesi odi et amo amb aquesta societat. Abans s’hi anava per camins de sèquia i de marjal, ara per autovies radials i per bypass que menen a espais novel·lats per Torrent i n’evoquen la cadència enèrgica de la prosa. Enfront dels embats del viatge circular de la vida, la ploma de Torrent s’anteposa a polèmiques literàries, conflictes ideològics i culturals, i ens permet seguir gaudint-ne de la literatura.
Fet i fet, Torrent va nàixer per viure la vida, un fet oblidadís que afortunadament l’autor ens recorda mitjançant el filtre simptomàtic de la literatura. Un novel·lista amb una necessitat literària de la qual n’eixim beneficiats, ja que només pot afrontar aquesta urgència mitjançant els efectes de la paraula escrita. Com escriu a La vida en l’abisme (2004): ‘s’escriu des de la malaltia mental, i el que no la tinga pitjor per a ell. Ignore quina és la meua tara; desconec si és mental o vital, o totes dues coses, però he trobat en la literatura la teràpia gairebé perfecta per crear els universos reals que m’interessen’.

Jaume Silvestre Llinares

www.ferrantorrent.com/ca

Ministerio de Industria, Energía y Turismo Plan Avanza 2 Cofinanciado por el Ministerio de Industria, Energía y Turismo.
Referencia : TSI-050100-2009-0167